LA PREGUNTA CORRECTA, TINDRÀ LA RESPOSTA CORRECTA

Últimament estem vivint una situació convulsa al voltant del tema del transport sanitari. La última és una enquesta en la que es demana: “Creu que les ambulàncies han de tornar a ser gratuïtes ?”. Aquesta enquesta, publicada recentment en un diari del país de forma anònima, està mal plantejada, doncs des de fa molts anys, les ambulàncies d’Andorra, en la seva major part, no són gratuïtes pels usuaris i molt menys per l’Estat. No eren gratuïtes les ambulàncies de la Creu Roja que feien el transport extern, tampoc ho era el SUM, ni les ambulàncies de bombers que feien el que ells anomenaven “fer de taxi”, que no era un altra cosa que el transport secundari intern i finalment, tampoc eren gratuïtes les ambulàncies privades.

L’únic que ha canviat amb el nou sistema de transport és que als transports interns primaris no medicalitzats, al passar a ser sanitaris, se’ls aplica el mateix criteri que a la resta dels serveis sanitaris del país, amb la diferencia que l’usuari només paga el 10% de les tarifes, essent assumit el 90% restant pel SAAS (i no per la CASS, tal com s’està difonent).

A canvi d’aquest 10%, s’han introduït millores en el finançament que impacten positivament en la butxaca de l’usuari, un tema molt més complex què el que és planteja en aquesta enquesta, doncs s’ha intentat que el canvi tingui el mínim impacte sobre l’usuari i sobre la CASS.

Malgrat tots aquests esforços, es continuen mantenint plantejaments com el que es fa en aquesta enquesta, lluny de la veritable realitat del canvi, que no és altra que la millora del sistema des d’un punt de vista professional. En realitat l’enquesta hauria de ser: Creu que l’atenció sanitària a les urgències i emergències ha de ser realitzada per socorristes o per professionals sanitaris ?

El socorrista te una formació sanitària bàsica, segons el model francès equivalent a 35 hores en el nivell bàsic (Premiers Secours en Equipe niveau 1 (PSE 1) i de 35 hores més pel nivell avançat (Premiers Secours en Equipe niveau 2 (PSE 2), el que representa 70 hores de formació sanitària. La versió pels bombers es complementa amb 5 dies de formació en Prompt secours routier, per temes de seguretat i excarceració. L’ambulancier francès té una formació de 3 mesos (equivalent a 630 hores: Certificat de Capacité d'Ambulancier (CCA) i si ha de treballar amb un equip medicalitzat un suplement d’un mes més (210 hores) (Formation d'adaptation à l'emploi en équipe smur). Pel que fa a la formació espanyola, l’ anomenat Tècnic en emergències sanitàries, que pot exercir com a tècnic de transport sanitari o en un centre regulador amb funcions de teleoperació i gestió de recursos (tal com s’està fent al SUM), és un professional reglat amb una formació professional de grau mig equivalent a 2000 hores, segons decret 1397/2007, de 29 d’ octubre. A partir d’aquí és evident que hem d’afegir diplomats universitaris en infermeria i llicenciats en medicina, ambdues carreres universitàries.
No crec que requereixi de moltes explicacions dir què el model “sanitari” de transport “sanitari”, és més professional, dut a terme per professionals amb formació molt més amplia que la de socorrista, bomber o no, que permet un millor enteniment i organització amb els metges, que són els que lideren els equips sanitaris, tant en el seu rol de metges actuants a les emergències, com en el de metges reguladors del sistema.

http://picasaweb.google.com/sauead/CategoriesProfessionalsDEmergNciesSanitRies/photo#s5159446005067638882

L'ABA VOL RECUPERAR EL PRIMARI

Durant el procés de "gestació" del Pla Director varem analitzar entre d'altres, tota l'activitat de l'anomenat transport intern de l'any 2006. Segons aquest anàlisi, únicament en un 14% de les ocasions en que l'antic SUM va sortir, estava justificada la presència del cos de bombers per fer tasques pròpies de salvament, rescat, alliberament d'atrapats o excarceració, etc. Pel que fa a l'activitat de transport aïllada de bombers, sense l'antic SUM (les actuals ambulàncies convencionals), aquesta xifra se situava al voltant del 10%. Això vol dir que, de tota l’activitat de transport que els bombers varen fer el 2006, únicament en un 11% de les ocasions, aquests eren necessaris per realitzar tasques d'intervenció.
Pel que fa a les dades actuals, amb el nou sistema de transport, l'anomenat transport primari en via pública no arriba al 10% de tota l'activitat de transport intern, el que és bastant congruent amb les dades prèvies.
L'ABA continua mantenint que vol "recuperar" el transport primari. El què no sabem és el que entén per transport primari. Si es refereix a la seva presència als accidents, rescat i salvament, mai s'ha exclòs als bombers d'aquest servei, només faltaria, tot al contrari, els sanitari comptem amb ells més que mai, però amb un esperit constructiu de col•laboració, no com a espectadors destructius, passius i censors.
Pel que fa a la resta de serveis a via pública (caigudes, pèrdues de coneixement, convulsions, ets), si el cas és prou greu, el SUM ha d'estar present i en la major part dels casos amb un únic equip de metge, infermera i tècnic en transport sanitari (TTS), fem, estalviant així la presència a més a més, de 3 efectius de bombers, que moltes vagades eren espectadors impacients de la feina dels sanitaris, cosa que a totes llums estalvia diners.
Si parlem dels serveis fora de via pública (a domicili, etc.) la problemàtica és encara més clara. Els bombers s'han de formar com a bombers i no com a sanitaris, i el que el pacient a domicili necessita és un equip sanitari que pugui valorar el seu estat clínic, prendre les seves constants, etc, una feina que es reserva als sanitari, no als bombers. Probablement el menys important d'una actuació a domicili és el transport, i l'avaluació sanitària i possible inici de tractament és una tasca purament sanitària.
El nou sistema de transport sanitari té en l’eficiència un objectiu fonamental. Com a prova d'aquesta voluntat està el fet que els mateixos recursos de transport intern es poden dedicar al transport primari i secundari intern. Qualsevol diversificació de recursos (p. ex. sanitaris fent el secundari i bombers el primari), encareix el producte, al marge que els sanitaris ens sentim més còmodes treballant en les nostres unitats de suport vital avançat (SVA) actuals que en l'antic SUM.
D'altra banda, la capacitat de gestió del Centre Regulador és molt superior si els recursos de transport són propis, doncs podem corregir amb més facilitat possibles desviacions operatives, formar als nostres professionals en base a les necessitats del servei, etc, cosa que sempre afavorirará la millora continua de la qualitat.
Si al marge d'aquestes consideracions sabem, que amb el nou sistema de transport, el transport intern està totalment integrat amb l'extern, per tal de millorar l'eficiència: com podem plantejar la recuperació d'una part, si això representarà la mort del tot?
Sincerament penso que aquest objectiu és utòpic i poc realista, i insisteixo, més plantejat amb el cor que amb el cap.
Des d’aquí insto a l'ABA a ser constructiva i mirar al futur amb la ment oberta, doncs la feina del bomber és honorable, digna i necessària, però també ho és la dels demès. És una llàstima que perdem el temps en destruir en lloc de fer-ho en construir.
L'altre aspecte que em preocupa és la confusió al voltant de les carregues econòmiques. Nosaltres hem comparat el cost del sistema actual amb una estimació de cost de l'antic (que no oblidem inclou tot el transport, no només el fet pels bombers) i inclús, amb el cost de sistemes propers al nostre, i puc garantir que el nostre és més eficient (igual o més qualitat amb costos menors). S'han sentit coses com: "Que potser no cobrarem jubilació al ritme que anem, la CAAS estarà arruinada!!" Senyors, pel que fa al transport intern, que és el que abans feien els bombers, la CASS no està implicada, excepte pel que fa als serveis medicalitzats, com abans, amb el que no entenc perquè parlem de jubilacions i d'altres històries que no venen al cas. No vull pensar ni per un moment que sigui per intoxicar la població.
No serè jo qui entri en temes politics, el que si puc garantir és que l'estructuració del nou sistema de transport no ha estat feta per politics sinó per tècnics, seguint escrupolosament allò que la llei marca (A Deu el que és de Deu i al Cèsar el que és del Cèsar).
Finalment, respecte a la gestió, fa molts anys que se sap que la gestió privada és més eficient que la pública. El nou sistema de transport està gestionat amb criteris de gestió privada , encara que totalment controlada pels organismes públics als que s'ha de rendir comptes (rés s'ha privatitzat).
Com pot ser que d'una banda estiguem "despilfarrant" el cabdal públic i d'altra banda se’ns acusi de ajustar massa els recursos?. Senyors, fins i tot hem donat les explicacions econòmiques oportunes, i al meu parer satisfactòries, al Consell General, que és l’òrgan de representació de la ciutadania. Potser també el nostre M.Iltre. Consell General tampoc s'entera i només els bombers tenen la veritat? Sincerament no ho crec, tot al contrari, molt em temo que són aquests els més desinformats, bé per acció o bé per omissió.