Últimament estem vivint una situació convulsa al voltant del tema del transport sanitari. La última és una enquesta en la que es demana: “Creu que les ambulàncies han de tornar a ser gratuïtes ?”. Aquesta enquesta, publicada recentment en un diari del país de forma anònima, està mal plantejada, doncs des de fa molts anys, les ambulàncies d’Andorra, en la seva major part, no són gratuïtes pels usuaris i molt menys per l’Estat. No eren gratuïtes les ambulàncies de la Creu Roja que feien el transport extern, tampoc ho era el SUM, ni les ambulàncies de bombers que feien el que ells anomenaven “fer de taxi”, que no era un altra cosa que el transport secundari intern i finalment, tampoc eren gratuïtes les ambulàncies privades.
L’únic que ha canviat amb el nou sistema de transport és que als transports interns primaris no medicalitzats, al passar a ser sanitaris, se’ls aplica el mateix criteri que a la resta dels serveis sanitaris del país, amb la diferencia que l’usuari només paga el 10% de les tarifes, essent assumit el 90% restant pel SAAS (i no per la CASS, tal com s’està difonent).
A canvi d’aquest 10%, s’han introduït millores en el finançament que impacten positivament en la butxaca de l’usuari, un tema molt més complex què el que és planteja en aquesta enquesta, doncs s’ha intentat que el canvi tingui el mínim impacte sobre l’usuari i sobre la CASS.
Malgrat tots aquests esforços, es continuen mantenint plantejaments com el que es fa en aquesta enquesta, lluny de la veritable realitat del canvi, que no és altra que la millora del sistema des d’un punt de vista professional. En realitat l’enquesta hauria de ser: Creu que l’atenció sanitària a les urgències i emergències ha de ser realitzada per socorristes o per professionals sanitaris ?
El socorrista te una formació sanitària bàsica, segons el model francès equivalent a 35 hores en el nivell bàsic (Premiers Secours en Equipe niveau 1 (PSE 1) i de 35 hores més pel nivell avançat (Premiers Secours en Equipe niveau 2 (PSE 2), el que representa 70 hores de formació sanitària. La versió pels bombers es complementa amb 5 dies de formació en Prompt secours routier, per temes de seguretat i excarceració. L’ambulancier francès té una formació de 3 mesos (equivalent a 630 hores: Certificat de Capacité d'Ambulancier (CCA) i si ha de treballar amb un equip medicalitzat un suplement d’un mes més (210 hores) (Formation d'adaptation à l'emploi en équipe smur). Pel que fa a la formació espanyola, l’ anomenat Tècnic en emergències sanitàries, que pot exercir com a tècnic de transport sanitari o en un centre regulador amb funcions de teleoperació i gestió de recursos (tal com s’està fent al SUM), és un professional reglat amb una formació professional de grau mig equivalent a 2000 hores, segons decret 1397/2007, de 29 d’ octubre. A partir d’aquí és evident que hem d’afegir diplomats universitaris en infermeria i llicenciats en medicina, ambdues carreres universitàries.
No crec que requereixi de moltes explicacions dir què el model “sanitari” de transport “sanitari”, és més professional, dut a terme per professionals amb formació molt més amplia que la de socorrista, bomber o no, que permet un millor enteniment i organització amb els metges, que són els que lideren els equips sanitaris, tant en el seu rol de metges actuants a les emergències, com en el de metges reguladors del sistema.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada