Durant el procés de "gestació" del Pla Director varem analitzar entre d'altres, tota l'activitat de l'anomenat transport intern de l'any 2006. Segons aquest anàlisi, únicament en un 14% de les ocasions en que l'antic SUM va sortir, estava justificada la presència del cos de bombers per fer tasques pròpies de salvament, rescat, alliberament d'atrapats o excarceració, etc. Pel que fa a l'activitat de transport aïllada de bombers, sense l'antic SUM (les actuals ambulàncies convencionals), aquesta xifra se situava al voltant del 10%. Això vol dir que, de tota l’activitat de transport que els bombers varen fer el 2006, únicament en un 11% de les ocasions, aquests eren necessaris per realitzar tasques d'intervenció.
Pel que fa a les dades actuals, amb el nou sistema de transport, l'anomenat transport primari en via pública no arriba al 10% de tota l'activitat de transport intern, el que és bastant congruent amb les dades prèvies.
L'ABA continua mantenint que vol "recuperar" el transport primari. El què no sabem és el que entén per transport primari. Si es refereix a la seva presència als accidents, rescat i salvament, mai s'ha exclòs als bombers d'aquest servei, només faltaria, tot al contrari, els sanitari comptem amb ells més que mai, però amb un esperit constructiu de col•laboració, no com a espectadors destructius, passius i censors.
Pel que fa a la resta de serveis a via pública (caigudes, pèrdues de coneixement, convulsions, ets), si el cas és prou greu, el SUM ha d'estar present i en la major part dels casos amb un únic equip de metge, infermera i tècnic en transport sanitari (TTS), fem, estalviant així la presència a més a més, de 3 efectius de bombers, que moltes vagades eren espectadors impacients de la feina dels sanitaris, cosa que a totes llums estalvia diners.
Si parlem dels serveis fora de via pública (a domicili, etc.) la problemàtica és encara més clara. Els bombers s'han de formar com a bombers i no com a sanitaris, i el que el pacient a domicili necessita és un equip sanitari que pugui valorar el seu estat clínic, prendre les seves constants, etc, una feina que es reserva als sanitari, no als bombers. Probablement el menys important d'una actuació a domicili és el transport, i l'avaluació sanitària i possible inici de tractament és una tasca purament sanitària.
El nou sistema de transport sanitari té en l’eficiència un objectiu fonamental. Com a prova d'aquesta voluntat està el fet que els mateixos recursos de transport intern es poden dedicar al transport primari i secundari intern. Qualsevol diversificació de recursos (p. ex. sanitaris fent el secundari i bombers el primari), encareix el producte, al marge que els sanitaris ens sentim més còmodes treballant en les nostres unitats de suport vital avançat (SVA) actuals que en l'antic SUM.
D'altra banda, la capacitat de gestió del Centre Regulador és molt superior si els recursos de transport són propis, doncs podem corregir amb més facilitat possibles desviacions operatives, formar als nostres professionals en base a les necessitats del servei, etc, cosa que sempre afavorirará la millora continua de la qualitat.
Si al marge d'aquestes consideracions sabem, que amb el nou sistema de transport, el transport intern està totalment integrat amb l'extern, per tal de millorar l'eficiència: com podem plantejar la recuperació d'una part, si això representarà la mort del tot?
Sincerament penso que aquest objectiu és utòpic i poc realista, i insisteixo, més plantejat amb el cor que amb el cap.
Des d’aquí insto a l'ABA a ser constructiva i mirar al futur amb la ment oberta, doncs la feina del bomber és honorable, digna i necessària, però també ho és la dels demès. És una llàstima que perdem el temps en destruir en lloc de fer-ho en construir.
L'altre aspecte que em preocupa és la confusió al voltant de les carregues econòmiques. Nosaltres hem comparat el cost del sistema actual amb una estimació de cost de l'antic (que no oblidem inclou tot el transport, no només el fet pels bombers) i inclús, amb el cost de sistemes propers al nostre, i puc garantir que el nostre és més eficient (igual o més qualitat amb costos menors). S'han sentit coses com: "Que potser no cobrarem jubilació al ritme que anem, la CAAS estarà arruinada!!" Senyors, pel que fa al transport intern, que és el que abans feien els bombers, la CASS no està implicada, excepte pel que fa als serveis medicalitzats, com abans, amb el que no entenc perquè parlem de jubilacions i d'altres històries que no venen al cas. No vull pensar ni per un moment que sigui per intoxicar la població.
No serè jo qui entri en temes politics, el que si puc garantir és que l'estructuració del nou sistema de transport no ha estat feta per politics sinó per tècnics, seguint escrupolosament allò que la llei marca (A Deu el que és de Deu i al Cèsar el que és del Cèsar).
Finalment, respecte a la gestió, fa molts anys que se sap que la gestió privada és més eficient que la pública. El nou sistema de transport està gestionat amb criteris de gestió privada , encara que totalment controlada pels organismes públics als que s'ha de rendir comptes (rés s'ha privatitzat).
Com pot ser que d'una banda estiguem "despilfarrant" el cabdal públic i d'altra banda se’ns acusi de ajustar massa els recursos?. Senyors, fins i tot hem donat les explicacions econòmiques oportunes, i al meu parer satisfactòries, al Consell General, que és l’òrgan de representació de la ciutadania. Potser també el nostre M.Iltre. Consell General tampoc s'entera i només els bombers tenen la veritat? Sincerament no ho crec, tot al contrari, molt em temo que són aquests els més desinformats, bé per acció o bé per omissió.
Pel que fa a les dades actuals, amb el nou sistema de transport, l'anomenat transport primari en via pública no arriba al 10% de tota l'activitat de transport intern, el que és bastant congruent amb les dades prèvies.
L'ABA continua mantenint que vol "recuperar" el transport primari. El què no sabem és el que entén per transport primari. Si es refereix a la seva presència als accidents, rescat i salvament, mai s'ha exclòs als bombers d'aquest servei, només faltaria, tot al contrari, els sanitari comptem amb ells més que mai, però amb un esperit constructiu de col•laboració, no com a espectadors destructius, passius i censors.
Pel que fa a la resta de serveis a via pública (caigudes, pèrdues de coneixement, convulsions, ets), si el cas és prou greu, el SUM ha d'estar present i en la major part dels casos amb un únic equip de metge, infermera i tècnic en transport sanitari (TTS), fem, estalviant així la presència a més a més, de 3 efectius de bombers, que moltes vagades eren espectadors impacients de la feina dels sanitaris, cosa que a totes llums estalvia diners.
Si parlem dels serveis fora de via pública (a domicili, etc.) la problemàtica és encara més clara. Els bombers s'han de formar com a bombers i no com a sanitaris, i el que el pacient a domicili necessita és un equip sanitari que pugui valorar el seu estat clínic, prendre les seves constants, etc, una feina que es reserva als sanitari, no als bombers. Probablement el menys important d'una actuació a domicili és el transport, i l'avaluació sanitària i possible inici de tractament és una tasca purament sanitària.
El nou sistema de transport sanitari té en l’eficiència un objectiu fonamental. Com a prova d'aquesta voluntat està el fet que els mateixos recursos de transport intern es poden dedicar al transport primari i secundari intern. Qualsevol diversificació de recursos (p. ex. sanitaris fent el secundari i bombers el primari), encareix el producte, al marge que els sanitaris ens sentim més còmodes treballant en les nostres unitats de suport vital avançat (SVA) actuals que en l'antic SUM.
D'altra banda, la capacitat de gestió del Centre Regulador és molt superior si els recursos de transport són propis, doncs podem corregir amb més facilitat possibles desviacions operatives, formar als nostres professionals en base a les necessitats del servei, etc, cosa que sempre afavorirará la millora continua de la qualitat.
Si al marge d'aquestes consideracions sabem, que amb el nou sistema de transport, el transport intern està totalment integrat amb l'extern, per tal de millorar l'eficiència: com podem plantejar la recuperació d'una part, si això representarà la mort del tot?
Sincerament penso que aquest objectiu és utòpic i poc realista, i insisteixo, més plantejat amb el cor que amb el cap.
Des d’aquí insto a l'ABA a ser constructiva i mirar al futur amb la ment oberta, doncs la feina del bomber és honorable, digna i necessària, però també ho és la dels demès. És una llàstima que perdem el temps en destruir en lloc de fer-ho en construir.
L'altre aspecte que em preocupa és la confusió al voltant de les carregues econòmiques. Nosaltres hem comparat el cost del sistema actual amb una estimació de cost de l'antic (que no oblidem inclou tot el transport, no només el fet pels bombers) i inclús, amb el cost de sistemes propers al nostre, i puc garantir que el nostre és més eficient (igual o més qualitat amb costos menors). S'han sentit coses com: "Que potser no cobrarem jubilació al ritme que anem, la CAAS estarà arruinada!!" Senyors, pel que fa al transport intern, que és el que abans feien els bombers, la CASS no està implicada, excepte pel que fa als serveis medicalitzats, com abans, amb el que no entenc perquè parlem de jubilacions i d'altres històries que no venen al cas. No vull pensar ni per un moment que sigui per intoxicar la població.
No serè jo qui entri en temes politics, el que si puc garantir és que l'estructuració del nou sistema de transport no ha estat feta per politics sinó per tècnics, seguint escrupolosament allò que la llei marca (A Deu el que és de Deu i al Cèsar el que és del Cèsar).
Finalment, respecte a la gestió, fa molts anys que se sap que la gestió privada és més eficient que la pública. El nou sistema de transport està gestionat amb criteris de gestió privada , encara que totalment controlada pels organismes públics als que s'ha de rendir comptes (rés s'ha privatitzat).
Com pot ser que d'una banda estiguem "despilfarrant" el cabdal públic i d'altra banda se’ns acusi de ajustar massa els recursos?. Senyors, fins i tot hem donat les explicacions econòmiques oportunes, i al meu parer satisfactòries, al Consell General, que és l’òrgan de representació de la ciutadania. Potser també el nostre M.Iltre. Consell General tampoc s'entera i només els bombers tenen la veritat? Sincerament no ho crec, tot al contrari, molt em temo que són aquests els més desinformats, bé per acció o bé per omissió.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada